Història del desenvolupament del fibroscopi

A principis de la dècada de 1940, Daniel Colladon i Jacques Babinet a París van ser els primers a demostrar el principi que la refracció guia la llum per fer possible les fibres òptiques. L'any 1930, l'estudiant de medicina alemany Heinrich Lamm va reunir per primera vegada un paquet de fibres òptiques per prendre imatges. Aquests descobriments van portar a la invenció de l'endoscopi.
A la dècada de 1960, els endoscopis es van actualitzar amb fibra de vidre, un material flexible que deixa passar la llum fins i tot quan està doblegat. Tot i que això ofereix als usuaris la possibilitat d'observar en temps real, no ofereix la possibilitat de fer fotos.
L'any 1964 va sortir la primera càmera intragàstrica, que va ser la primera vegada que un endoscopi tenia la funció de fer fotografies. Aquesta innovació permet una observació endoscòpica més detallada i un diagnòstic més precís.
Al voltant de 1975, l'era de les càmeres gàstriques va arribar a la seva fi i va ser completament substituïda pels "fibroscopis".